HolaMariola

 

#Apeudemesa

El periodista ha d'estar "espiant" el què tothom diu a Twitter però ha d'evitar formar part d'una "colleta" de tuitaires que es van citant entre ells i construeixen el que podríem definir com a guetos virtuals

Després de la nit electoral d'ahir la meva eficient gestora Roser em va dir: Mariola, crec que aquesta feina que fas de xarxes té molt futur!

Hi ha pensat i he arribat a diverses conclusions:

1/ Internet té molt camp per recórrer sí, però és un canal que hem de saber gestionar com a periodistes.

( A banda de moltes altres coses n’hi ha una que s’hauria de canviar per sempre. Ho vaig escriure en aquest post per Marficom )

2/ La compilació col·laborativa de dades és ja un fet. Els periodistes ens hem de “posar les piles” i aprofitar-ho. La nit electoral de les europees 2014 no hem estat a l’alçada. Ja no som necessaris. El politòleg de la URL Roger Buch va crear l’etiqueta a Twitter #apeudemesa. Mònica Terribas l’entrevistava després del rebombori que va aconseguir a la xarxa. 

 

Diu que no hi va pensar gaire sinó que el va crear  “per necessitat”. Hi havia necessitat d’informació, una informació que els periodistes no estàvem donant.

3/ Hem de buscar noves fórmules per integrar les xarxes socials als canals més tradicionals. No cal anar dient que tenim xarxes socials però s’hi ha de ser i saber què està passant.

4/ Com s’ha fet tota la vida. Cal recuperar les claus per periodisme de sempre però adaptar-lo al nou entorn. La informació que genera internet i les xarxes s’ha de contrastar. No és res nou. La informació que arriba al periodista s’ha de verificar com sempre. El què passa a internet és el mateix que pot passar pel carrer. Un insult es pot denunciar dins i fora l’entorn digital.

Són eines per aconseguir el de sempre: informar a través de les cinc WWW (Where, when, how, who i why) – On, quan, com, qui i perquè.

5/ Twitter és important però NO cal “parar màquines”. Hem d’utilitzar-lo bé i evitar la creació de “guetos virtuals”. El periodista ha d’estar “espiant” el què es comenta o es difón però evitar formar part d’una “colleta” , un grup de gent que es van citant i acabant construint un gueto.

La gent del carrer cada vegada està més allunyada del gueto que formen periodistes i polítics. Això s’ha d’evitar de totes totes!

6/ Facebook o Twitter són canals d’empreses privades. No cal anar-los citant cada dos minuts per la ràdio i per la tele. Són MARQUES. Hem de fer-los servir a més a més d’altres aplicacions i canals que ens poden fer el periodisme cada vegada més pràctic.

7/ Cal seguir el consell de les nostres àvies quan fem servir canals tan immeditats com Twitter. Cal comptar fins a 10 abans.

Abans d’enviar, respondre o retuitejar “cal comptar fins a 10”. Estem immersos tots en un món informatiu ple d’ansietat. Cal resporar i pensar abans d’enviar un missatge i també cal respirar i pensar abans d’arribar a una conclusió però hem de decidir de forma ràpid o sinó ja haurem perdut el tren per sempre.